Sant Narcís és la Gran Diada del Nord. I diumenge es va tornar a demostrar. És una diada única, plena de màgia castellera. Quantes colles voldrien tancar els seus calendaris amb una actuació com aquesta?! No és només el nivell de les colles, o l’arquitectura de la plaça, o l’ambient entre castellers/es, o el dinar-concert de després. O potser és tot plegat, o potser és només la visió d’algú completament subjectiu, però la Diada de Sant Narcís és de les més boniques de tot el món casteller.
Una actuació que, com cada any, conta amb l participació del Minyons de Terrassa, els Capgrossos de Mataró i els amfitrions, els Marrecs de Salt.
Els egarencs eren potser la colla que venia amb més dubtes a la diada. En una temporada on encara no havien fet cap gamma extra, amb certs problemes en la renovació de canalla, o amb tot el merder que significa mudar-se a un local nou, la veritat és que no tenia molt clar quina versió em trobaria. Sabia que volien portar un gamma extra, però realment no m’esperava gens ni mica que el primer fos el 5d9f i que a més a més, n’acabessin portant dos! Sabem que els Minyons s’estimen aquesta plaça i sabem que sempre els hi dona un plus. I un any mes ho van demostrar amb una senyora actuació de 3d9f, 5d9f i 9d8. Més treballat el 5 que pas el 9, però demostrant molta solvència i fent evident que són una colla amb mooolt més nivell del que havien ensenyat fins ara. Que el seu idil·li amb la Plaça del Vi no s’acabi mai!
Els Capgrossos, malgrat el compromís que tenen amb Tots Sants a Vilafranca, ja fa anys que no es guarden massa res a la cartera. Han descobert el poder de la Plaça del Vi i saben que aquí els estimem, i si cal ens posarem a la soca del gamma extra que vulguin portar. 3d9f, 4d9f i 2d9fm per segon any consecutiu. I pilar de sis, és clar! Girona és de gamma extra i no només gràcies als Minyons. Les millors colles al nord del Llobregat, o demostren anys si any també, a la Plaça del Vi.
I nosaltres què? Què en direm de la Diada dels Marrecs? Vegem-ho! Vam començar amb un pilar d’entrada que no estic segur si va fer història, però que deixarem en “anecdòtic”. Vam obrir, com ja comença a ser tradició quan el tenim, amb la catedral dels castells. Un 5d8 que va mostrar més nervis dels que hagués volgut, però en cap moment em va fer patir més del compte. És una estructura que, un cop la tenim assumida, se’ns dona molt bé i la sabem defensar amb molta solvència.
Després tocava el nostre plat fort del menú. El primer intent de 4d8a de tota la nostra història! El més sorprenent, potser, és que l’estructura del quatre es va mostrar súper sòlida en tot moment, fent callar la boca dels qui havíem estat fent bromes sobre qui aguantaria a qui en aquest castell. Chapeau per ells! I quan ja semblava que ho teníem tot a punt per descarregar el pilar, una batzegada se’l va endur per davant i ens va deixar a tots una mica amb un pam de nas. Allà a Mordor ens vam quedar una mica amb la sensació de no haver tingut ni temps de treballar-lo. Una llàstima, però no perdem de vista que hem tornat a escriure una nova pàgina en el llibre de la història dels Marrecs de Salt. I que tenim corda i nivell per descarregar aquest castell… seguríssim!
Vam acabar amb un bon 2d8f i dos pilars de cinc. Destacar que ja és la quarta torre de vuit de la temporada (si la crònica la fes en Salado us explicaria la gran quantitat d’estrenes que hem anat aconseguint durant aquestes quatre torres tant a soca com a folres) i que li tenim la mida presa. L’any vinent n’haurien de venir unes quantes més.
I aquesta és la crònica dels fets de diumenge, amics i amigues. Uns fets que qualsevol analista del món casteller diria, si no ho ha fet ja, que és una gran diada i que els Marrecs vam brillar amb llum pròpia i tota la pesca que ja us sabeu. Però som els Marrecs de Salt i hem d’assumir que això de deixar els castells en carregats no ho solem portar massa bé (malgrat no ser quelcom desconegut en les nostres estrenes). No ens agrada caure, i menys quan pensàvem que portàvem aquest castell més que ben assajat. Però hem d’assumir que això és un 4d8a, que és un castell molt i molt difícil i que per més bé que el tinguem, no li podem perdre mai el respecte. Fer castells de vuit no és gens fàcil (mireu quantes colles ho fan del gairebé centenar de colles que som), però fer castells de vuit i mig o de nou bàsics és quelcom difícil, molt difícil. I és veritat que sempre dic que som molt bons i que aquí tenim i traiem castellers i castelleres de nivell top, però cal que no perdem mai de vista l’exigència dels castells que estem fent. I cal que ens sentim orgullosos de formar part d’un col·lectiu tant meravellós com els Marrecs i que valorem les fites que assolim. Potser avui no, perquè encara no ha baixat l’adrenalina del tot, o perquè la frustració del coitus interruptus encara cou, però hem de valorar tot el que estem fent com a colla perquè és extraordinari. Perquè això dels castells, igual que a la vida, no va de no caure mai, si no de saber aixecar-se una i altra vegada i aprendre per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Així és la vida i així són els castells.
I deixeu-me que us digui que no hi ha res més bonic que veure la família marreca creixent i evolucionant. Ens tornarem a equivocar i tornarem a caure, no ho dubteu. Però també us puc assegurar que ens tornarem a aixecar i tornarem a aprendre. I ho farem junts, com la família que som. Perquè un sol no pot fer res, però tots junts som els Marrecs i som imparables!
Xiqui
