Més que una crònica, reflexions de concurs.
El Concurs és un esdeveniment ple d’històries. Una actuació on les gestes agafen un caire gairebé mitològic. Llegendes de colles i castells èpics que es transmeten de generació en generació. Potser, alguns de vosaltres, d’aquí uns anys explicareu als vostres fills com vam descarregar aquell 5d8 tant maco al concurs del 2024, o que vau veure en directe un 4d9sf o un 9d9f carregat. Qui sap!
També és cert, però, que el concurs és una diada que sempre ha anat acompanyada de polèmica. L’ambició desmesurada d’algunes colles per guanyar, o només per escalar alguna posició el converteixen en l’actuació amb el percentatge més alt de caigudes. L’ajuda a les pinyes ni hi és ni se l’espera. Les esperes entre castell i castell són eternes i la cosa es fa més llarga que un dia sense pa. D’alguna manera, tots aquells valors dels que tant ens agrada presumir als castellers passen a un segon terme, només per veure qui la fa més grossa.
És públic i notori que no soc precisament un amant del concurs (diria que per sorpresa de ningú, “minyonejo” bastant) i si mai en aquesta colla s’arribés a votar en assemblea sobre el tema, que ningú dubti que votaria i faria campanya per No com una casa de pagès (malgrat intuir que no seria pas l’opció més secundada).
Dit això, soc molt conscient que el concurs aporta moltes coses bones a la colla. És tot un esdeveniment, gairebé a nivell de província, diria jo. Moltíssims castellers de la colla tenen la seva primera experiència marreca en un concurs de castells. Econòmicament també ens és una actuació favorable. I sobretot, allà hi hem fet algunes actuacions memorables (a destacar la setena posició de l’any 2002, quan vam carregar per primera vegada el pilar de sis i només ens van superar Vilafranca, La Vella, Capgrossos, Joves, Jove de Tarragona i Barcelona). Ja més recentment, com oblidar aquell concurs del 2018 amb el 5d8, el 3d9f(c) i el 2d8f? O l’anterior, amb 5d8, 2d8f i 7d8? No negaré que el concurs ens pot anar prou bé, però no m’agrada.
Aquest any, ho haig de reconèixer, ho vam tornar a petar. Vam moure 200 camises marreques i 200 acompanyants més! Vam demostrar ser una colla solvent, seriosa i tècnicament molt preparada. Vam tornar a descarregar un 5d8, que no fèiem des de Sant Narcís de l’any passat. A més, va sortir un cinc de postal, i això s’ha de valorar perquè aquesta és una estructura molt més complicada del que pugui semblar i dominar-lo d’aquesta manera deixa molt clar el gran nivell que tenim.
Com no podia ser de cap altra manera, vam descarregar el 2d8f de segona ronda i el 3d8 de la tercera amb total seguretat, amb canvis per aquí per allà i com deia aquell titular “sense despentinar-nos”. I amb això tornàvem a cardar un cop de puny sobre la taula, a reivindicar-nos com la gran colla que som, a tornar-nos-ho a creure, a inflar pit i a exigir a la tècnica que en volem més. Que venim encigalats i que volem un Sant Narcís que esdevingui llegenda.
Ens atrevim a somiar?
Ens veiem per les places!
Xiqui
