La calma de Sant Julià abans de la tempesta de Concurs…
No us vull enganyar. La crònica d’avui té poc suc perquè va ser una diada ràpida, curteta i d’aquelles que fan colla (el post és millor que el durant). Tot i això, encara que no us ho pugui semblar, la diada de Sant Julià té algunes notes MOLT positives i miraré que no passin per alt. Anem per ordre:
A Sant Julià, com ja és tradicional ens hi acompanyen els nostres amics del pla de l’Estany, els Esperxats. Dir-vos també que són els nostres fillols, perquè després no sigui dit.. En tot cas, els nostres amics, es van abonant a la tendència de fer castells molt ben fets, molt sòlids i molt tranquils. I a mi, personalment, em fa molta il·lusió. Van engegar amb dos pilars de 4 que per posar-hi una anècdota, van anar dessincronitzats entre ells, les fotos són divertides. A primera ronda van fer un 3d7 amb canvis i amb molta solvència. Uns canvis de tronc molt importants i que demostren que la colla té salut i és capaç de generar peces on i quan faci falta. A segona ronda, van fer un 4d7 que si el mireu la foto de Twitter veureu que és una definició de simetria, escàndol. Van acabar la ronda de castells amb un 5d6 on es va acabar cridant “un pis més”. Per acomiadar l’actuació, van fer 2 pilars de 4 sense cap història. De nou, felicitar els de l’estany per la feina feta i ens veiem ben aviat per les festes de Sant Martirià on esperem veure aquests castells de 7 i mig que esteu preparant.
A priori, pels Marrecs, aquesta ha sigut sempre una diada de rodatge, una diada de castells amples i una diada que destaca més pel correbars de després que no pas pel nivell de castells. No ens enganyem, anar un dissabte a la tarda a Sant Julià pot arribar a fer mandra. Dir-vos, que personalment estic molt orgullós de ser més de 140 camises de color Blau-Ter un dissabte a la tarda. Sembla que aquest format ens agrada. Per curiositat, he anat a buscar quants vam ser l’any passat a Sant Julià: 111 camises. Es nota que és any de concurs, però dissabte a la tarda vam ser 30 persones més que l’any anterior. La gent està engrescada i això, sens dubte, va condicionar el menú del dia.
Vam engegar amb 4pd4. A primera ronda de castells hi vam plantar un 5d7 que fa dies que està demanant un pis més.. Últimes proves a plaça de canalla, tronc i pinya. La catedral sembla que toca a la porta dels marrecs pel concurs. L’únic dubte que tinc amb aquest castell és si obrírem de 5, i crec que fa anys que ja no el tinc aquest dubte. A segona ronda, venia la fita: el 3d8. I em direu, fita? Doncs sí, ja abans d’acabar la diada, la Flanipedia ja em va fer constar que acabàvem de fer Sant Julià plaça de 8. Així que si us plau, president, vagi parlant amb l’ajuntament i l’any que ve ja trobarem un moment per anar a destapar la placa i fer un pilar! Del 3 no us en puc dir gairebé res.. Els que en saben diuen que va ser el millor tres de l’any i també era un tres amb canvis. Els Marrecs enguany ja hem renovat el nivell de 8 i mig, així que hem de ser capaços i de sovintejar el 3 i el 4d8 de la mateixa manera que ho hem fet aquest segon tram. Enhorabona a tots! Per tancar la ronda de castells vam fer un altre torre de 7. Ja n’he perdut el compte. I un altre que estava molt maca. Un altre que li hem de pujar un pis pel concurs. De nou, cap dubte. Per acabar la diada un pd5 d’aquells que surt amb la feina dels dimecres i 4pd4 més perquè pugui pujar molta canalla!
Diada ràpida, diada rodona, diada amb una fita històrica i perquè no dir-ho, un altra festeta d’aquelles que agrada al jovent de la colla. Molt bon ambient, gent a la plaça i les piles i la moral de la maquinària Blau-Ter carregades per afrontar el concurs. Tot i això, no està tota la feina feta, així que som-hi aquesta setmana. Emplenem el local, fem la feina i anem a xalar el diumenge al pati dels nens grans!
Au doncs,
Albert Salado
