Hem folrat Banyoles? HEM FOLRAT BANYOLES!!!!
Diumenge de bon temps. Arribem justos i costa aparcar. Hem aparcat a on Jesús va perdre l’espardenya. Arribem a la plaça i abans d’arribar sento aquell soroll de gent parlant. 3 taques de colors molt marcades, gent parlant, gent enfaixant-se, gent fent el cafè de bon matí, gent a punt de gaudir del que venia. I si, dir-vos que la plaça de Banyoles comença a tenir més aspecte de plaça castellera i que el públic està començant a entendre més de castells, quan s’ha d’aplaudir o quan saps que hi està passant una cosa gran. Us ho he volgut descriure així, perquè quan vaig arribar a plaça diumenge vaig tenir aquestes sensacions. Penso que hem ajudat a fer gran la plaça castellera de Banyoles i els Esperxats. I com diria en Xiqui, ja pujareu tots a la Esperxaneta. Dit això, hem de fer alguna cosa amb aquella rotonda i la bandera, ens foten nosa. Queda dit. Som-hi.
Com us deia, els Esperxats s’estan fent grans. Després dels protocol·laris pilars d’entrada ens van exhibir, i dic exhibir, el primer 5d7 de la història. Un 5 que tot i els nervis de l’estrena, no va portar gaires maldecaps als Banyolins. Es va fer un pèl llarg perquè la canalla de la torre va relliscar una mica i això va fer que s’estirés alguna rengla del 3, però per dir alguna cosa eh… Tot seguit, van fer un 4d7a. Vejam, les mides no eren tan maques com el primer o com el 5, però després d’un “avall” previ just abans d’aleta, van acabar demostrant ofici i un saber treballar els castells. I per acabar d’arrodonir, un 3d7 que li tenen la mida molt presa. Van tancar la diada amb un vano de 5 que també era el primer de la història. Tot molt rodó, tot molt històric i tot molt maco. Enhorabona, colla! Fa goig veure com creix la colla i és un orgull poder-ho fer plegats.
El diumenge també ens van acompanyar els Castellers de Figueres amb els que sempre és un plaer compartir plaça i ara feia dies que no ho fèiem. També van engegar amb els protocol·laris pilars i van obrir amb un 3d7 molt ferm. A segona ronda el plat gros de la jornada en forma de 4d7a que tenen ben dominat. I per completar la ronda de castells van acabar amb un 4d7 després de dos intents desmuntats. Van acabar amb un pd5 molt parat i molt controlat. Tot i que no és una diada de màxims que vam veure al concurs de Torredembarra els de la camisa Lila van fer una actuació molt digne i esperem que ben aviat puguem veure més castells de 7 i mig que ja ens han ensenyat enguany.
I bé, voldria dir-vos que ara ve la part que més ganes tenir d’escriure de la crònica. Els Marrecs vam aconseguir moure quasi 170 camises a Banyoles. Com el dia de Sant Julià, he volgut donar un cop d’ull quants vam ser l’any passat: 132 camises. Enguany: 168. Són quasi 40 camises més. Doncs com us deia per Sant Julià. Ser aquests, mola molt. Ara, decidir que portar a una setmana de Sant Narcís per la tècnica quan som molts, creieu-me que no mola tant. Però, tot i això, ens vam plantar a Banyoles on vam engegar amb els 4pd4 i vam obrir amb el 4d8. Un 4d8 que tenia la mida i les persones d’un altre 4 que s’està assajant al local.. El millor 4 que hem fet enguany. I vam acabar cridant: “no hi som tots, falta l’agulla”.
I res, amb això, ens vam plantar a segona ronda a fer història. A fer el castell de més valor que ha vist la vila de Banyoles. Ni més ni menys que la tercera torre de 8 de l’any. Després de fer el préssec fent 2 peus desmuntats.. Que sí, que ha de pujar bé, però és estressant posar-vos a tots rectes. Ja m’ho vau fer a concurs. Prou, home! Bromes a part, una torre un punt nerviosa, però que va tornar a demostrar la solvència i els bons resultats que ja es demostren a l’assaig. Quan hi som tots, fem coses molt ben parides. Us he de dir, que si algú em diu durant el mes de juny que portaríem una td8f a Banyoles, li hagués dit a aquest algú que està BOIG. I ara una dada d’aquelles que a mi m’agrada, m’agradaria apuntar, que de la primera torre de Sant Jaume a la d’aquesta de Banyoles, hem estrenat més de 10 persones diferents al nucli del folre i al de la soca en posicions diferents. Aquestes estrenes i aquestes rotacions només fan que donar-nos polivalència, fons d’armari i rodatge com a colla per poder encarar reptes i altres castells amb folre..
Vam acabar la ronda de castells amb un 3d8 que va tenir una mica de moviment a la sortida de la canalla, però que ofereix moltes garanties i demana més coses. Vaig sentir algun càntic i més d’un em va menjar l’orella durant la festa també.. Però bé, com va dir el cap de colla, ens quedava la cirereta. I carai la cirereta. Ens va fer suar de valent. Molt d’ofici d’uns pilaners que van apretar les dents fins a l’últim moment i d’una pinya que va aixecar tot el que va fer falta i més. Ens el creiem, el tenim ben assajat i ho hem tornat a demostrar. Enhorabona a tots, fins i tot en un mal dia la feina de formiga al local ens han permès treure un gran resultat. Vam acabar amb 4 pilars de 4 més per fer pujar molta canalla i au. Un bon arròs, un bon “concertillu”, cervesa la Faixa i un diumenge ben rodó.
I com aquell qui no vol la cosa, ja som octubre i estic acabant d’escriure la meva última crònica. La setmana que ve l’escriurà en Xiqui, així que estareu amb mi si us dic que no m’ha quedat una mala actuació per escriure l’última crònica. Per part meva em queda dir-vos que gràcies per llegir les cròniques, i finalment, gràcies a la vocalia de comunicació per adaptar-se i deixar-nos aquest espai a l’Enric i a mi. L’any que ve ja veurem si escriurem. Anant bé, anirem a fer una birra amb en Xiqui i ja ho decidirem. No prometem res.
Au doncs, no afluixeu i anem a xalar de la millor setmana de l’any. I recorda, gràcies per venir, SENSE TU, no farem el 3d9f. I AMB TU ja ho veurem, pesats.
Albert Salado
