Com explicar el que va passar diumenge a Vic? Com posar en paraules aquell reguitzell d’emocions que vam viure? Perquè quan la història et toca tant de prop, es fa realment difícil abstraure’s i ordenar les idees del que allà va ocórrer.
Marrecs va carregar el seu primer pilar de sis al Concurs de Castells de l’any 2002. I qui avui us escriu, ja el va fer a la posició de baix aleshores. Han hagut de passar 22 anys, alguns intents i uns quants carregats per poder tancar la meva història personal amb aquesta estructura. 22 ANYS! Mai li havia tingut tantes ganes a un putu castell! Mai tants anys perseguint-lo com aquell que intenta atrapar la lluna.
El destí, capritxós com sempre, va fer que el premi de descarregar el primer pilar de sis de Marrecs arribés quan un servidor no estava en actiu. Perquè ja sabeu allò del “tothom és important però ningú és imprescindible”. I per més que un pari, la colla sempre segueix endavant. Aquell dia, la glòria i honor de descarregar el primer pilar de sis a baixos va anar a petar a la Luci. La primera dona del món casteller a aconseguir tal fita. Una marreca històrica amb qui havíem compartit mil i una batalles allà sota els castells i de qui ara puc dir-ne que en soc el seu privilegiat successor.
Però malgrat tota aquest motxilla del pilar, no podem oblidar que abans, a les tres rondes de castells, els Marrecs ja havíem fet una feina impecable. Vam consolidar el quatre de vuit en primera ronda (amb els seu peu desmuntat de rigor) i vam estrenar el primer 3d8 de la temporada en segona ronda. I si bé cap dels dos va ser una postal, podem dir que els vam executar amb molta solvència. En tercera ronda tocava fer la torre de set, però enguany el karma amb les lesions ens persegueix i sembla que ni descarregant els tres castells podem sortir il·lesos d’una plaça. Canvi de plans, doncs, i un 5d7 gairebé avorrit per encarar la cirereta que tots buscàvem.
Per la seva banda, els amfitrions van obrir plaça de 4d8 per buscar l’estrena del 3d8 en segona ronda. Després d’un peu desmuntat i de veure com nosaltres descarregàvem el nostre, el 3d8 de Sagals va quedar en carregat. Van descartar el 9d7 que portaven al programa per assegurar amb un 5d7 i els pilars protocol·laris.
Capgrossos i Gausacs van venir amb una marxa menys del que haguessin volgut i van oferir uns programes conservadors però molt segurs. 2d8f, 3d8, 4d8 i pd6 pels de Mataró i 4d7a, 5d7 i 3d7 pels de Sant Cugat.
I nosaltres, doncs res, que hem tornat. Que el món casteller torna a mirar cap al nord. Que hem tornat a fer història, a trencar prejudicis i a carregar-nos sostres de vidre. Perquè som nosaltres i no tenim sostre. Perquè després del principi d’any que portàvem, ens tocava una gran alegria. Ens l’hem guanyada a pols. Perquè no hi ha dificultat que no poguem superar plegats. Perquè Sant Jaume ens espera i es preveu una actuació memorable.
I perquè com deia aquell lema del concurs del 2002 “Al Nord els castells estan més amunt!”.
Xiqui
