Podríem haver anat a la Plaça Sant Jaume, o davant la Sagrada Família, o dins el Parc Güell… però es veu que no molem tant com els de Louis Vuitton. Què hi farem?! A més, el motiu de la nostra visita a la metròpoli catalana no era un altre que celebrar la Festa Major d’Horta amb els Castellers de Barcelona i els Castellers de la Sagrada Família.
Ens va tocar fer castells en un descampat de terra envoltat d’un escenari buit, una barra d’aquelles de festa calitmotxera i quatre “policleans” encara més calimotxeros. La cosa prometia!
Malgrat tot, aquí hem vingut a parlar de castells i això és el que farem. Els amfitrions eren els Castellers de Barcelona, la colla degana de la ciutat. Una colla pel meu gust, sempre molt irregular i que no saps mai si et sortiran amb un 4d7a o amb un 4d9f. A les portes de La Mercè i amb la mirada també posada en el Concurs, els barcelonins ens van oferir una actuació de 3d8, 4d8, 7d7 i vano de 5. Tres castells ben consolidats i que no descartem veure’ls pujar un pis més en les pròximes diades (de 7d8 ja n’han descarregat un enguany).
Els companys de SaFa (sempre m’ha fet gràcia, aquest nom!) van venir a Horta amb una actuació bàsica de 3 castells de set pisos. 3d7, 4d7a i 4d7. A destacar el pilar de cinc per sota. Una estructura que la nostra colla havia sovintejat molt durant uns anys, fins al punt que havíem ostentat el títol de ser la colla que més vegades l’havia fet (desconec com està ara aquest rànquing). En qualsevol cas, el pilar els va quedar en carregat, però cal destacar que no l’intentaven des de l’any 2016.
Els Marrecs érem la nota exòtica en aquesta diada tant barcelonina i, com gairebé sempre que actuem només un pelet lluny de casa, ens costa déu i ajuda mobilitzar el personal. Vinguent de fer el 4d8 a Olot, costa assumir que el descartem al costat d’una colla amb la història, el currículum i la tradició dels Castellers de Barcelona… per falta d’efectius (això ens ho hem de fer mirar, perquè tant important és anar a la Festa Major de Vic, com baixar a la capital del país a fer castells amb una colla de més de 50 anys d’història, que no n’hi ha tantes!).
Amb tot, vam baixar a Barcelona amb un amés que digna actuació. 5d7 a primera ronda per anar rodant l’estructura i a veure fins on arriba la cosa. Un bon 3d8 en segona ronda. El primer d’aquest segon tram de temporada, que es va evidenciar amb aquell tremolí tonto però que vam resoldre molt i molt bé. I per acabar una torre de set més cap al sac. Un castell que demana a crits un pis més i que només està esperant que hi siguem tots per aparèixer. Ah, i tres pilars de quatre per acomiadar la “plaça”.
En realitat, va ser una molt bona actuació per part nostra. Podem i hem d’estar molt satisfets pel que vam fer. Però desenganyem-nos, ni vosaltres ni jo en tenim prou. Portem molts mesos assajant castells molt millors que els de diumenge i cada vegada queden menys diades per treure’ls a plaça. I tu i jo sabem que ho podem fer. Que tenim castellots a tocar de la mà i només falta l’última empenta per arribar-hi. Siguem-hi tots i a tot, i no deixem escapar el somni!
Ens veiem a plaça!
Xiqui
