Era primer de setembre, i en un dia que amenaçava pluja, els Marrecs tornàvem a treure les camises Blau Ter i les faixes cinc setmanes després d’aquell Sant Jaume gloriós.
Com ja ve sent habitual, comencem l’últim tram de temporada a la Plaça de la Porxada de Granollers. En el marc de la festa major de la vila. Aquella on Blancs i Blaus competeixen per no sé quina història d’uns rajolers i al final acaben fent tallers i manualitats de tot tipus per veure qui anima més el “cotarru”.
La diada comptava de nou amb la participació dels amfitrions, el Xics de Granollers, els Saballuts i, òbviament els Marrecs.
Així doncs, després de la clàssica tronada que sembla que hagi d’enfonsar La Porxada i del no menys clàssic retard en l’hora de començar, les tres colles vam fer els protocol·laris pilars d’entrada a plaça.
Els Xics arribaven amb les expectatives frenades pels problemes amb alguna prova de 4d8 i ens van oferir una actuació de set i mig que tenen més que consolidada 5d7, 7d7, 4d7a i vano de 5 pels locals, a l’espera d’arribar a assolir objectius més ambiciós en el que queda de temporada. Bona actitud i bons amfitrions, els Xics. Tota la sort per ells!
Saballuts, l’altra cara de la moneda, venien de descarregar tot just el dia anterior a Sant Quirze la torre de set després de les vacances, i amb ganes de fer un bon paper per encarar la seva festa major, que tindrà lloc aquest proper cap de setmana. I no van defraudar. 2d7, 4d8 (enguany ja en porten uns quants), 5d7 i vano de 5. Tots de gran execució i demostrant que encaren la seva setmana gran amb els objectius a dalt de tot.
I els Marrecs? Doncs bé, en una actuació on molts de nosaltres com aquell qui diu encara teníem el banyador i les xancletes a la motxilla, vam fer un paper… correcte. Castells solvents, macos, rodatges i poca cosa més (o sí?). 5d7 de primera ronda amb els ulls tancats, sabent que el repte el tenim aquests dos mesos per posar-hi un piset més. En segona ronda un interessant 4d7a. Per algun estrany motiu, sembla que ara volem dominar bé aquesta estructura. Mireu què dèiem els cronistes d’aquest castell tot just fa 5 mesos (8/4/24): “Per acabar la ronda de castells vam fer un 4d7a. Però altantu! Que pels bunyols que arriben a ser els 4a a can Marrec, els estem salvant amb força decència aquest any. I aquest cop si, com diu en Xiki, check i no cal tornar-hi capde.”. I és que el “cuentu ha canviat molt des d’aleshores i les perspectives que ens obre el pilar aquest tant bonic que tenim fa que ens mirem el 4 amb agulla amb força més il·lusió que abans (potser els pobres baixos que han d’anar al 4, no tant, però ja s’ho faran! 😉 ). 4d7 en tercera ronda de castells i tres pilars de quatre per tancar el primer diumenge de castells després de les vacances i per començar a pensar en les Festes del Tura i en tot el que ens vindrà en aquests dos mesos que passen volant i que es preveuen d’allò més emocionants.
I com qui no vol la cosa, ja hi som pel tros! Encarem un final de temporada engrescador i ja no val a badar. Els reptes que tenim sobre el taula són espectaculars. Fins al punt que podríem arribar a fer un castell no ens havíem plantejat mai en tota la nostra història. Aviat és dit, això!
Va doncs, que només ens queda omplir el local set setmanetes per descarregar tot allò que ens proposem. No fallem, gaudim del que ens queda d’any i somiem en gros!
Ens veiem per les places!
Xiqui
